En algun moment de 2014, la Universitat de Barcelona va publicar un llibre recopilatori sobre l'Escola d'Idiomes Moderns (EIM), on vaig treballar entre 1994 i 2000. El llibre es titula 20 llengües, 40 relats, 60 anys. L'Escola d'Idiomes Moderns (1953-2013). A dins, a les pàgines 96 i 97, hi podreu trobar el testimoni d'en Xavier Navarro. Primer us copiaré una part del que diu en Xavier, i després hi afegiré el meu comentari personal.

Aquell any, l'escola estrenava programa d'inscripcions. Fins on jo sé, la cosa va anar així. El Dr. Llobera, aleshores director de l'eim, va plantejar que, si les agències de viatges podien reservar places a un avió des de qualsevol lloc del món, per què no podíem tenir nosaltres alguna cosa semblant? I qui li va fer una cosa semblant es deia Josep M. Blasco.

D'aquell malbaratador de cigarretes (fumava més de quatre paquets diaris i de cada cigarreta en deixava més de dos terços al cendrer), només en tinc paraules d'agraïment: a ell i al seu amic Francesc Rosés els dec tota la meva professionalitat. Poc després, en Blasco se'n va a la Dra. Mestre, la següent directora, i li diu: «Aquest noi, en Xavi, sembla que és prou espavilat, no? Què et sembla si el dediquem a donar-me un cop de mà?». Així naixia la secció d'informàtica, que em compartia a estones amb l'administració.

Recordo perfectament quan vaig entrar a l'eim. La Dolors Estal, que era la cap de Secretaria, una dona formidable en tots els aspectes, em va plantejar si podia fer «un programet informàtic» per gestionar la matrícula. Més tard em vaig assabentar que ja eren més de quatre els informàtics que els hi havien promès de fer un programa i després havien fugit corrent, per no tornar mai més. No era un tema massa senzill, el que la Dolors demanava, i ella se n'adonava perfectament. Per això em parlava d'«un programet», com si jo fos una criatureta una mica curta de gambals que un no vol espantar, perquè tenia por que acabès sortint disparat, com els anteriors.

Jo em vaig quedar, és clar, i vaig fer el primer programa, és clar que si, en poc més d'una setmana. Era una versió molt senzilla, que llegia fitxers de text pla, els bloquejava, per un temps molt curt, quan estaven en ús, i permetia un accès simultani des d'uns quants ordinadors (crec que eren quatre, al principi). La interfície la vaig fer amb VisPro/Rexx i amb el sistema operatiu OS/2. Era una meravella, per programar, aquella combinació; no he tornat mai més a veure unes eines tan útils i productives. Mai més.

Tot això va ser només la primera versió, és clar. Després la cosa va anar evolucionant cap a un programa client/servidor, fet també amb VisPro/Rexx, però ja amb un backend basat en DB2/2, d'IBM. El programa que vàrem acabar fent (parlo en plural perquè la Dolors i el mateix Xavi van donar moltes idees de disseny) era tan xulo i tan avançat al seu temps, que ens visitaven els col·legues d'arreu de Catalunya per venir a veure'l (poca broma!). Per a mi, van ser anys de plenitud professional com a informàtic, en tinc molt bon record.

I, efectivament, Xavi, quant a tu, les coses són tal com les recordes. El teu veritable talent va ser saber aprofitar-me; no és tan fàcil que una persona sàpiga aprofitar tan bé el que sap un altre com ho vas saber fer tu amb el que jo podia ensenyar-te. I, llavors, clar, ja en pots saber tant com vulguis, si l'altre no ho pot aprofitar, doncs no hi ha res a fer.

Moltes gràcies per aquest testimoni tan xulo!

Josep Maria